Març 17, 2011

Pol Bernat

– La primera llei restrictiva (1988) va prohibir fumar a escoles i hospitals
– Amb aquella llei es podia  fumar, encara, a la part de darrere dels autocars
– No va ser fins a 1992 quan van començar les restriccions als avions
– La prohibició de fumar a la feina no va començar fins a gener de 2006
– Amb el 2011, no es pot fumar ni en bars ni en restaurants

 

Pol Bernat Aguilar

Llei contra llibertat?

Març 17, 2011

Llegim amb atenció aquests dos articles del codi penal:

 Article 186. El que, por cualquier medio directo, vendiere, difundiere o exhibiere material pornográfico entre menores de edad o incapaces, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses.

 Article 217. El que contrajere segundo o ulterior matrimonio, a sabiendas de que subsiste legalmente el anterior, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año.

Les nostres lleis estan plenes d’articles destinats a regular el nostre comportament en societat, sabem que si algú actua en contra dels interessos dels altres, pot ser castigat. Tot i així, n’hi ha d’altres que estan destinades a modular la nostra concepció moral de la vida. L’Estat, sovint, regula i ens marca quines són les conductes apropiades a seguir. Els casos en els que l’Estat ens guia i ens marca la pauta a seguir, solen estar relacionats amb el dany a tercers, la famosa frase de “ la nostra llibertat acaba quan comença la de l’altre”, un concepte introduït per un dels grans pensadors de l’Estat de Dret que coneixem avui en dia, John Stuart Mill.

 Ara bé, la pregunta raonable que pot sorgir és: Està justificat aquest paternalisme jurídic? M’ha de dir l’Estat el que he de fer o no he de fer? Són aquestes mesures simples protectores del dret a tercers o s’immisceixen en la nostra vida privada?

 Totes aquestes preguntes han  tornat a sorgir entre els cercles jurídics a causa de la posada en marxa de la nova llei antitabac. N’hi ha que defensen que aquest paternalisme jurídic està justificat ja que el fet de fumar perjudica greument a la salut de tercers. Per contra, hi ha qui diu que és una manera hipòcrita de conduir la moral de la gent, perquè a la vegada no se’n prohibeix la venta.

 A venedors de fum no som experts en temes jurídics, ni tan sols pretenem tenir la resposta a totes aquestes preguntes. Només hem intentat crear un espai per a la reflexió i al debat. Esperem, us hagi complagut.

 

 Víctor Cervantes

 

 

L’art de la Shisha

Març 16, 2011

 

En aquest vídeo l’Alí, el barman de l’Amir de Nit, ens mostra com es prepara una shisha.

 

Jaume Macià

 

 

Haidar Beiz, de 40 años, es el propietario del establecimiento “Amir de nit”, que se podría definir como salón de té, cafetería, bar de shisha o cachimba o restaurante libanés. El local se encuentra en la calle Planeta, justo al lado de la concurrida plaza del Sol del barrio de Gracia. En esta zona han proliferado este tipo de negocios en los últimos años posiblemente porque encajan con el estilo de vida bohemio de muchas de las personas que lo visitan o lo habitan. Haidar regenta este negocio desde poco después de su llegada a la ciudad, en 2002. Antes, en el Líbano (su país de origen), había trabajado 10 años como periodista corresponsal de una revista argelina de prensa rosa y como ingeniero.

¿Está permitido fumar aquí?

No, no está permitido. Sólo se permite fumar un tipo de shisha que no lleva tabaco. Es una hierba aromática con 0% de tabaco y 0% de nicotina. Antes de la ley ofrecía mos a los clientes shishas con tabaco. Que se pueda fumar esta hierba sin tabaco no soluciona el problema. La gente quiere fumar sus ci garrillos y hay poca gente que sólo fume shisha.

¿Le ha afectado la ley?

Sí, hemos perdido un 80% de los clientes y de los ingresos. La base de mi trabajo es el tabaco porque la gente viene a este bar a fumar.  Por culpa de la ley he tenido que despedir a 2 de los 3 empleados que tenía y he dejado de abrir por las mañanas porque no me salía a cuenta. Y ahora ya ves que hay solo dos clientes cuando normalmente esto estaba lleno a esta hora.

¿Ha tomado algún tipo de medidas?

Compré una cachimba electrónica. Funcionan igual que los cigarrillos electrónicos, poniendo un líquido dentro.  Estas cachimbas cuestan 250 euros mientras que las normales cuestan entre 30 y 80 euros. El líquido que se les pone cuesta 8 euros y sirve para 3 cachimbas. Aún no las ha querido probar ningún cliente. Pero este no es el único problema. El tabaco que utilizábamos antes para las cachimbas normales costaba 1 euro y serbia para 3 o 4 cachimbas. Las hierbas aromáticas que compramos ahora nos cuestan 3,5 euros el paquete y sólo nos sirven para dos cachimbas. Y aún así no hemos subido los precios. No queremos engañar a los clientes pero ellos mismos notan la diferencia y vienen menos.

¿Ha hecho algo para luchar contra la ley?

He hablado con los propietarios de otros bares. Algunos proponen hacer boicot a la ley. Yo no quiero hacerlo porque quiero estar dentro de la legalidad. He hablado muchas veces con la Generalitat i con el departamento de salud para informarme. También he llamado al ayuntamiento para pedir que me dejen montar una terraza pero no me lo permiten porque la calle es peatonal y muy estrecha.


¿Tiene contactos propietarios de este tipo de bares en otros países europeos?

Sí. Por lo que me han dicho en Francia se permite fumar tabaco en locales que cumplan unas normas de ventilación. En Italia me han comentado que hay locales sólo para fumar que funcionan si cumplen unas leyes duras. Yo creo que en el futuro en España también habrá leyes duras que ayuden a los bares. Estaría dispuesto a hacer cualquier tipo de reforma si con ello se permitiera fumar. Yo no digo que la ley esté mal pero me ha fastidiado el negocio.

Uno de los motivos para aprobar la ley es la protección de los trabajadores de los bares y restaurantes ¿piensa que se tienen que proteger?

No es una razón fiable porque el trabajador puede elegir otro empleo.

¿Por qué cree que se han popularizado tanto los bares de shisha en occidente?

Es un buen negocio porque a la gente le gusta este tipo de establecimiento. Su origen está en Turquía y en Irán, pero ahora hay por todo el mundo. Lo importante de la shisha es que es una actividad que se hace en grupo, mientras charlas y tomas un té o un café. Aquí vienen todo tipo de gente y el 95% son españoles. Ofrecemos hierbas aromáticas de 15 sabores. Las más populares son las de manzana, cóctel de frutas, fresa y uva, pero también hay de plátano, sandía o kiwi. Antes era un muy buen negocio pero ahora pierdo mucho dinero.

 

Jaume Macià

Rere una cigarreta hi ha tot un món. No ho oblidem,la indústria del tabac alimenta moltes boques, són moltes les empreses i les famílies que en depenen. A venedors de fum hem volgut veure l’altre cara de la moneda, anar més enllà i posar-nos en la pell de qui en fa d’aquest hàbit el seu pa de cada dia.

Parlem de L’estanc, expenedor oficial nº351 , un negoci assentat al barri de la Verneda des de fa més de 20 anys, regentat per una família que ha hagut d’adaptar-se als temps negres que corren per als fumadors. La Verònica Sànchez és l’encarregada de seguir amb el negoci.

Les vendes de cigarretes han caigut prop d’un 30%, en el que portem de 2011…

Sí és veritat, però no ens preocupa. És una mica trampa.

…?

Hem notat que la gent ha deixat de comprar els cartrons. Però ara estem venent tabac de liar com mai n’ havíem venut. És estrany, perquè si tu mires el preu d’aquest tabac veuràs que l’Estat l’ha apujat quasi un 50% en els últims anys. Tot i així, la gent ho compra molt més, això ha fet que haguem d’adaptar-nos-hi i ara oferim més de 30 tipus de tabac diferent, importats de tot arreu.

Si no és pel preu, per què creu que pot ser aquest canvi?

No ho sé. Fa temps sí que realment sortia a compte canviar-se al tabac de liar, però ara ja no és tan “xollo”. Potser és perquè es fuma menys. Si te l’has de fer tu i posar-t’hi, ni que sigui un minut, fa que se’t treguin una mica les ganes i potser si abans fumaven un paquet al dia, ara fumen 10 o 12.

Potser és perquè sembla més “natural”?

També. Sembla que aquest tipus de tabac inspira més confiança, com si fos de més qualitat. Hi ha molts clients que em diuen: “ que es deixin de perseguir tant als fumadors i que mirin qué porten els cigarros, llavors potser ens espantaríem del que fumem”. I no els hi falta raó.

Creu que s’està criminalitzant al fumador?

Sí, sens dubte. Des de fa temps que els nostres clients cada cop estan més criminalitzats, com si estiguessin cometent un delicte, però a la vegada sense prohibir el tabac perquè això genera un munt de diners a l’Estat. Ja sabem com va això…Jo entenc que es facin mesures de salut, però en aquest tema hi ha molta hipocresia. Per una banda pressionen als fumadors, amb impostos i amb mesures restrictives. Però a la vegada això és una màquina de fer calers molt llaminera.

En els minuts que dura l’entrevista compto fins a 10 persones que entren a l’estanc a comprar. Alguns compren cartrons, d’altres tabac de liar i alguns compren diferents caramels, T-10 o qualsevol cosa que es pugui imaginar.

Adaptar-se o morir…

Ja fa molt de temps que necessitem d’això per anar fent. Del tabac només no podem viure. Per això necessitem que quan el pare o la mare venen a comprar el seu cartró, li comprin una polsereta o algun caramel pel seu fill. Per això, ja fa molt que omplim la botiga de moltes altres coses.

Per tant, gràcies a  això, sembla que no els hi ha afectat gaire, doncs.

Sí i no. Aquí la veritat és que venem com sempre. Però on sí que ho hem notat és als bars. Nosaltres també tenim un local, des d’ on repartim a les màquines dels bars. Aquí sí que estem patint, perquè la gent ja no compra tabac si no se’l pot fumar al bar. Això ens preocupa una mica, perquè era una font d’ingressos bastant important que des del Gener ha baixat en picat. Però estic quasi convençuda que podrem anar tirant més o menys bé.

Víctor Cervantes

Verd esperança? No

Març 13, 2011

Espanya ha estat –amb l’excepció de Califòrnia i d’altres estats dels EUA–  el primer país en prohibir fumar no només en tots els locals públics tancats, sinó també en alguns llocs a l’aire lliure. Aquesta mesura nega el consum de tabac en emplaçaments que estiguin dins del recinte d’un centre educatiu, en parcs marcats com a zones infantils  o en centres sanitaris –patis, zones de comunicació entre pavellons i àrees d’accés–.

Però només fa falta aixecar el cul de la cadira i donar un petit cop d’ull per observar que les regles estan per trencar-les. I més en aquest àmbit. Un cap de setmana a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol m’ha servit per veure com pacients, visitants i, encara més greu, metges del propi centre, s’han passat la normativa pel folre dels seus uniformes.

Una línia de color verd delimita, ja sigui a Can Ruti o a la resta d’edificis sanitaris, la zona prohibida pels fumadors. Aquell espai on, per salut, precaució i seguretat, cap individu es pot encendre una cigarreta i gaudir de les seves substàncies. No ho vaig calcular, però la distància entre l’accés a l’hospital i l’esmentada ratlla pintada al terra no deu superar els deu metres. No massa esforç per sortir de les instal·lacions, fer un parell de passes i situar-se en territori legal per consumidors de fum. Però ni això.

Fent honor a la ganduleria característica que diuen que tenim els habitants d’aquest estat, la majoria dels individus fumadors de l’hospital es van resguardar a uns centímetres de la porta d’entrada per inhalar la seva desitjada nicotina. Ni cas de les lleis. Ni de les línies. Els guardes de seguretat, fent vista cega.

Sembla que no anem pel bon camí. Que massa casos són excepcions que confirmen la regla –de tornada a casa, per exemple, vaig veure una parella de pares fumar en una zona infantil mentre els seus fills jugaven; també un bar on els propietaris permetien l’acció preferida dels fumadors–. Que, paradoxalment, la línia per delimitar la zona en hospitals, de color verd esperança, només serveixi per alimentar la desil·lusió.

Pol Bernat

El director general de Fumosin analitza la situació de les cigarretes electròniques a l’Estat Espanyol

Són l’últim reclam en el que deixar de fumar es refereix. Les farmàcies els venen en grans quantitats. Molts mitjans de comunicació els promocionen amb entusiasme. Però des de l’entrada en vigor de la nova normativa antitabac a Espanya, han aixecat molta polseguera. Ens referim, sens dubte, a les cigarretes electròniques, un producte que ha disparat les seves vendes en molts estats després de la prohibició de fumar, però que entitats com la Organització Mundial de la Salut (OMS) han alertat contra el seu ús. Els experts, també, esmenten que no són un mètode efectiu per deixar de fumar i dubten de la seva seguretat…

Des de Venedors de fum, hem parlat amb Fumosin, una de les empreses pioneres del sector, per resoldre els dubtes sorgits i apropar una mica més aquest producte als nostres lectors:

En què consisteix el seu producte? Quin és el poder d’aquests cigarrets?

Els cigarrets electrònics consisteixen en inhalar i expulsar vapor d’aigua, cosa que ajuda enormement al fumador a deshabituar-se de les substàncies addictives, tòxiques i cancerígenes que atrapen a l’addicte gairebé al mateix nivell que un cocaïnòman.

El fumador o “vaporejador” d’un cigarret electrònic manté el “xumet” a la seva boca, inhala, expulsa i es diverteix amb el vapor d’aigua. A poc a poc es desintoxica i s’allibera de les addiccions de totes les substàncies barrejades que potencien l’addicció en el tabac convencional. A part, existeix la possibilitat d’afegir als cartutxos dosis de nicotina neta, exactament igual que els parches i xiclets, per tal d’anar reduint gradualment la dosi.

Des de l’entrada en vigor de la nova llei antitabac a Espanya, han augmentat la venda de les seves cigarretes?

Al principi sí, va haver-hi un boom al mes de gener, però en aquests moments es venen igual que fa un any.

En quins països obtenen un major nombre de vendes?

Als Estats Units.

Moltes publicacions, l’agència nord-americana del medicament o l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre d’altres, han alertat sobre el risc de consumir els seus cigarrets…

Es basen en els estudis realitzats fa dos anys a alguna marca en concret en la qual van trobar substàncies tòxiques per a la salut. Des de llavors es repeteixen com l’all i els mitjans de comunicació emplenen els seus buits informatius amb còpies d’aquelles declaracions creant atenció i venda al públic. És d’entendre que si un cotxe surt dolent, no tots els cotxes ho són.

Tampoc diuen res respecte als tres judicis en les més altes esferes de la justícia nord-americana  guanyats pels distribuïdors de cigarrets electrònics. No diuen res encara que no sigui justificable que aquelles substàncies tòxiques que es van trobar eren 1000 vegades menys nocives respecte al tabac convencional i tampoc esmenten res de les noves anàlisis, estudis, informes i recomanacions a favor del cigarret electrònic provinents d’instituts de la salut, etc. http://bit.ly/fduVWD

Creuen doncs, que els seus cigarrets no comporten cap tipus de risc per a la salut?

Si els cigarrets electrònics no usen cartutxos amb nicotina no comporten cap risc –excepte a les persones al·lèrgiques als ingredients dels líquids dels cartutxos que l’OMS considera  inofensius– . Si porten nicotina, el risc és fins i tot menor que el dels xiclets o parches, ja que es poden ingerir molts xiclets alhora –amb la intoxicació corresponent– i els parches et poden saturar de nicotina  i deixar-te fumar alhora.

Amb les cigarretes electròniques, mentre un les fuma no pot fumar alhora una cigarreta convencional.

Consideren que existeix un buit legal a Espanya sobre aquest aspecte?

Sí que existeix un buit legal respecte als cigarrets electrònics, ja que només els haurien de poder vendre distribuïdors i professionals presentant els certificats dels líquids dels cartutxos i la seva composició, així com els altres certificats de qualitat.

És el seu producte una bona eina per, a mitjà o llarg termini, deixar de fumar?

Després de dos anys distribuint i venent Fumosin podem presumir d’haver aconseguit que milers de clients hagin deixat de fumar.

Consideren que són la millor alternativa per deixar de fumar?

Actualment sí, perquè els resultats estan per sobre del 50%. Els xiclets i els parches no arriben al 15%.

Pol Bernat

“La policia tancarà el negoci. No el tanco jo, m’obliguen judicialment. Això no s’acaba aquí”. Així va anunciar l’amo de l’Asador Guadalmina de Marbella, José Eugenio Arias-Camisón, que acatava l’ordre de la Conselleria de Salut d’Andalusia de clausurar el seu local per incomplir la llei antitabac. Es va resistir durant vuit hores en el seu bar ple de clients fumadors, amb un puro en boca. Però va acabar cedint, derrotat i doblegant el genoll entre copes, cigarretes i aplaudiments dels clients. “Demandarè a tots els que han intervingut en el tancament”, va dir, incansable.

L’Asador Guadalmina de Marbella va ser el primer restaurant que es va declarar insubmís a la llei antitabac de l’Estat Espanyol i s’ha convertit també en el primer clausurat per incomplir la norma -ara fa just un mes-. La Conselleria andalusa de Salut va ordenar el tancament de l’establiment després que el seu propietari assegurés públicament que no pensava pagar la multa de 145.000 euros que li va imposar la Junta per saltar-se la llei.

Però, és realment l’únic local que no respecta o ha respectat la nova normativa antitabac? No ho creiem. I només fa falta donar una volta pel teu municipi per comprovar-ho. Malgrat això, no és moment ni lloc per dir noms. Hi ha molts propietaris que han vist en la llei una tesitura perfecta per arriscar-se, no respectar la normativa, guanyar-se el favor de clients de la competència i sortir afavorits de la situació. Però realment, és necessari?

La Federació Espanyola d’Hosteleria va donar a conéixer un informa on relatava que bars i cafeteries van sofrir una caiguda de les vendes del 19,14%, els restaurants del 14,35% i els locals d’oci nocturn del 19,88% al gener passat, respecte al mateix període de 2010. També,  l’octubre passat, el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme, una organització que engloba a 40 societats científiques (cardiologia, pneumologia, pediatria…) va realitzar un estudi que es titula Impacte econòmic de la regulació del consum de tabac en el sector de l’hostaleria i recopila diversos estudis independents i estadístiques oficials. La seva conclusió: “Les prediccions de les organitzacions d’hostaleria sobre l’impacte de les prohibicions de fumar s’han demostrat fallides en tots els països en què han entrat en vigor lleis de locals lliures de fum”. A Espanya doncs, sembla que només fa falta esperar.

A qui fer cas? A qui creure’s? Hi ha pèrdues o tot són invencions? El temps dictarà sentència.

Pol Bernat

CONCURS!

Març 8, 2011

Busquem la paraula més original per referir-se a una “cigarreta”, un “porro” o un “puro”.

Deixa un comentari amb la teva paraula!